El realfooding
El real food o realfooding és un terme anglosaxó i la seva traducció literal és menjar real. El movimentva néixer fa més de 7 anys pel nutricionsita espanyol Carlos Ríos.
El real food o menjar real es basa en no menjar aliments ultraprocessats per la correlació provada científicament que existeix entre el consum d'aquests aliments i les malalties cròniques a llarg plaç.
Quin és el menjar real?
Segons el realfooding, el menjar real es pot dividir en dues categories.
Els aliments frescs o naturals (que moltes vegades no porta etiqueta) com ara verdures, fruites, fruits secs, peix i marisc, carn, cereals, ous, llavors...
Els aliments ben processats, que seríen aquells aliments naturals que han rebut un procés artesanal o industrial innocu que fa que l'aliment es conservi millor o es faciliti el seu consum. Aquests aliments sí que porten etiqueta però no haurien de contenir més de 5 ingredients. Aquests aliments no hauran de contenir més d'un 10% d'ingredients refinats (com ara farina, sucre o oli vegetal). Alguns exemples en aquesta categoria seríen l'oli d'oliva, la llet UHT, el pa integral, les conserves de llegums o peix, begudes vegetals o aliments frescs congelats.
I el menjar ultraprocessat, què és?
Els aliments ultraprocessats són preparacions industrials elaborades a partir de substàncies sintètiques o d'altres aliments. Solen tenir més de 5 ingredients i entre ells solen constar aliments refinats, sucres afegits, sal i additius. Mitjançant aquests processos industrials s'aconsegueix menjar preparat per consumir i molt rentable.
En aquest grup s'inclou la pastisseria industrial, els refrescs, el menjar precuinat, les llaminadures, els pans refinats, la carn processada...
Real food, si o no?
Si, sense cap mena de dubte! Però sense deixar que sigui una obsessió. Perquè tal i com diu la psicòloga Andrea Arroyo a l'article la cara B del real food, "algunes persones poden desenvolupar un malestar emocional derivat de la consigna de consumir mejar real".
És molt positiu saber què mengem i intentar menjar de la manera més saludable possible, però també podem ser tolerants i permissius. I acceptar que en certs moments podem consumir aliments ultraprocessats, intentant que sigui la mínima quantitat possible. Per començar, podríem reduir-ne el consum i poc a poc podrem aconseguir que sigui ocasional. Tots els canvis requereixen un procés d'adaptació!
Gairebé tot en aquesta vida és qüestió de prioritats. Menjar bé ha de ser una prioritat. Sense excuses, però també sense obsessions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada