Cuidar-se sí, obsessionar-se no
 |
El canvi d'any moltes vegades va relacionat amb propòsits i nous objectius.
Entre aquests propòsits, n'hi ha uns que no fallen mai: començaré a cuidar-me, començaré a fer dieta, aniré al gimnàs, em prendré les coses d'una altra manera...
I sovint, al principi hi posem molta empenta i moltes ganes però amb el pas dels dies ens anem desinflant i ho deixem estar.
Així que un dels primers articles del blog d'aquest any el volia dedicar als propòsits. I a 2 paraules que a mi em semblen molt importants: per una banda les excuses i per l'altra, les obsessions.
Reprenent el que deia al primer paràgraf, potser a mesura que vagin passant els dies anirem trobant excuses per deixar de banda allò que ens havíem plantejat. Trobarem arguments de pes per justificar que no podem seguir, que ho hem intentat, que amb el ritme de vida que portem és molt difícil bla bla bla. Doncs arribat aquest moment, jo seria partidària de fer el propòsit una miqueta més petit. De vegades quan ens plantegem objectius "fem la carta als Reis" i apuntem molt alt. Abans de deixar estar la idea, podem tornar-la a plantejar i fer-la més realista o marcar una fita més assolible. Què us sembla?
A l'altre costat de la balança, hi posaria les obsessions. Perquè de vegades ens motivem tant amb els temes que passem a l'altre extrem. I un objectiu pot arribar a ser una obsessió. Ens podem arribar a empapar tant d'un tema que arribi a generar-nos inquietuds i manies que abans no teníem. En aquest cas potser podríem intentar ser més tolerants i buscar una mica de flexibilitat. Cuidar-se està molt bé, però sense ofuscar-se!
Ànims amb tots els propòsits!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada