L'alimentació i els additius
Els additius són substàncies que s'afegeixen als aliments per mantenir o millorar el seu aspecte o les seves propietats (innocuïtat, allargar la vida útil, frescor, gust, textura...).
Alguns d'ells són naturals, i fa molts segles que s'utilitzen, com la sal o el sucre. Altres han anat apareixent amb els anys i s'extreuen de plantes, animals, minerals o es produeixen artificalment. Els additius es fan servir per satisfer les necessitats de la indústria alimentaria i segons l'OMS, la utilització d'additius només està justificada quan respon a una necessitat tecnològica ben definida com la de conservar o millorar l'estabilitat dels aliments.
Els additius han de figurar a la llista d'ingredients dels aliments indicant la funció que exerceixen dins del producte i poden estar descrits pel seu nom o pel codi per exemple, la vitamina C o àcid ascòrbic que correspon al codi E-300 i s'utilitza com a antioxidant.
Tot i que l'ús dels additius està evaluat i regulat per diferents organismes, després de l'èxit del nostre article 10 ingredients que no hauríen d'estar als teus cosmètics habituals avui volem compartir 10 ingredients que, al nostre parer, hauries d'evitar als teus aliments habituals.
10 ingredients que no hauríen d'estar als teus aliments habituals
El món de l'alimentació evoluciona a diari. Cada dia apareixen nous ingredients i surten estudis que aconsellen o desaconsellen el seu ús. La llista és molt extensa i canvia constantment. Hem fet un llistat de 10 ingredients però no són els únics, n'hi ha molts més! Es tracta d'intentar que aquests ingredients siguin de consum ocasional. Com sempre, es tracta d'intentar cuidar-se però sense excuses i sense obsessions.
Colorants: E-102 tartrazina, E-104 groc quinoleína, E-110 groc-taronja, E-122 azorrubina, E-124 conchinilla, E-129 vermell allura AC un estudi britànic que s'ha fet molt famós va relacionar el consum d'additius alimentaris amb l'augment d'hiperactivitat infantil i entre ells hi havia aquests colorants. En alguns aliments com ara les crispetes dolçes de colors, si mireu la lletra petita podreu veure al·legacions en aquest aspecte. Tampoc està recomanat el E-171 diòxid de titani utilitzat per donar color blanc o derivats del petroli com el E-126 o E-180.
E-320 BHA i E-321 BHT, antioxidants sospitosos de poder ser cancerígens i/o provocar problemes immunitaris, hepàtics (fent pujar el colesterol) o hormonals.
Benzoats (de E-210 a E-213) conservants utilitzats a les llaunes de marisc, refrescs, cerveses o mermelades. Es fan servir per evitar la proliferació de bacteris i fongs. Barrejats amb altres additius se sospita que poden provocar hiperactivitat, problemes neurològics o la formació de substàncies cancerígenes com els hidrocarburs.
Sulfits (de E-220 a E-228) conservants que deriven de la combustió de minerals com el sofre. Estan molt presents als vins, fruits secs o productes carnics ajudant a que no creixin bacteris, que no perdin el color o millorar el pastat del pa. Estan relacionats amb irritacions al sistema digestiu i inhactivació de certes vitamines.
Bifenil i derivats (de E-230 a E-233) són uns altres conservants que s'obtenen de derivats del petroli i es fan servir com a antifúngics o pesticides a les fruites.
Nitrits i nitrats de sodi o potassi (de E-249 a E-252) conservants utilitzats als formatges i embotits. En dosis elevades poden provocar problemes amb l'hemoglobina i el transport d'oxigen a la sang. Els nitrats tenen una toxicitat més baixa que els nitrits, però al cos tenen la capacitat de convertir-se en nitrits.
Silicats (de E-552 a E-556) són additius utilitzats com a antiaglomerants i s'utilitzen als assaonadors, espècies i productes en pols com el sucre glaç, la farina, els productes solubles, les càpsules de cafè o les llaminadures. S'extrauen de la sorra i les roques minerals o de manera artificial com a derivat del quars. Poden tenir nanopartícules i restes d'amiant.
Glutamats (de E-620 a E-625) són potenciadors de sabor. El més conegut és el glutamat monosòdic (E-621) i s'utilitza per fer els aliments més salats i potenciar el seu gust. Aquest additiu inactiva la sacietat i fa que quan mengem productes que el contenen, tinguem més ganes de menjar-ne més. Es fa servir molt en aperitius, snacks i processats poc saludables.
Siloxans o silicones (de E-900 a E-900b) són antiespumants utilitzats en olis vegetals, productes fregits, sucs, mermelades, cremes, llets en pols, vins i licors. Es coneixen amb les sigles de DMS, PDMS o PMFS. Poden provocar problemes de fetge, sistema nerviós i al·lèrgies i ser possibles carcinògens per possibles restes d'amiant i/o formaldehid.
Edulcorants artificials (de E-950 a E-955) molt utilitzats per endolcir productes light o "zero sucres" estem parlant de l'acesulfam K, l'aspartam, els ciclamats, la sacarina o la sucralosa. L'acesulfam K seria el més nociu de tots i ha estat relacionat amb canvis genètics i càncer. L'aspartam, els ciclamats i la sacarina també han estat relacionat com a possibles carcinògens.
Què podem fer per evitar aquests additius?
Els additius, algunes vegades són necessaris però el gran avenç de la indústria alimentaria i els productes processats i ultraprocessats ha fet que s'estigui fent un ús irracional i que hagi aparegut l'efecte suma. L'efecte suma és que donat que consumim tants aliments que contenen additius, acabem barrejant i consumint molts d'ells alhora.
És per això que la tendència ha de ser menjar aliments frescs o ben processats, de temporada i de km zero tal i com vam explicar en un article anterior sobre el real food o menjar real.
Així que ja ho saps, si encara no ho fas, és hora de començar a llegir etiquetes i començar a escollir aliments més saludables i a poder ser, bio!
