La quinoa (Chenopodium quinoa) és un pseudocereal (és una planta de la mateixa família que la remolatxa, els espinacs o les bledes) l’origen del qual es troba a una regió andina d’Amèrica, sent l’aliment bàsic dels incas fins que l’arribada dels espanyols va potenciar el cultiu de la patata o el blat de moro. Ha estat una espècie molt conreada durant 6.000 anys, que avui en dia ha tornat a potenciar-se el seu consum mitjançant el conreu als Andes (Argentina, Bolivia, Chile, Colombia, Perú i Equador) i Estats Units.
La planta té unes fulles amples i quan creix té colors grocs i vermellosos. De la planta s’aprofiten tant les fulles (cuinades o fresques) com les seves llavors, que no tenen gluten.
La planta de la quinoa, foto vista aquí
Les llavors de la quinoa es cuinen com un cereal. Les més habituals són de color palla, tot i que també n’existeixen de color rosa, vermell, taronja o liles. Aquestes llavors són riques en vitamines del grup B, sobretot la B1, B2, B3 i B9 (àcid fòlic) i minerals, com el calci, el ferro, el fósfor i el magnesi. A més a més, contenen fibra (un 6% del seu pes total), hidrats de carboni i greix poliinsaturat (bàsicament omega 6), beneficiós per la salut.
Per cuinar la quinoa, us aconsellem que primer la renteu bé per eliminar la saponina, un component present a la seva superficie, que és incomestible. Després, afegir 3 tasses d’aigua per cada tassa de quinoa que volgueu cuinar i un cop arrenqui el bull, afegir les llavors i esperar uns 15-20 minuts a que sigui cuita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada